martes, 16 de abril de 2013

Experiències de 0 a 3 anys, bones pràctiques.

Després de revisar el llistat d'experiències de 0 a 3 anys, que hi ha al moodle, les tres bones pràctiques que més m'han agradat han set les següents:

1. JUGUEM AMB MAGRANES



Aquesta bona pràctica m'ha agradat molt, perquè tot el que sigui experimentar amb materials naturals, ho trobo un gran recurs. És un material econòmic, i permet als nens l'experimentació a través dels diferents sentits, tacte ( la toquen, senten la rugositat de la pell de l'exterior, la suavitat dels granets de magrana..) olor (poden olorar-la i sentir els diferents olors que pot tenir, abans d'obrir-la, una vegada oberta...), gust ( ja que poden tastar el granets), vista ( poden veure el color tant maco que tenen els granets de la magrana, i inclus veure s'hi pinta, com han fet els nens d'aquesta escola bressol.

En definitiva, l'experimentació amb magranes penso que presenta és un gran recurs, i que els nens a més d'aprendre passaran una molt bona estona.

2. DESCOBRINT LA CARABASSA


Aquesta altra bona pràctica és diferent a l'anterior, però m'ha agradat molt l'entusiasme que mostra la mestra explicant, com una nena de la seva classe té el repte d'agafar la carabassa i finalment ho aconsegueix.

Explicat així, pareix que no té cap virtut, però és tracta d'una activitat de concentració, d'equilibri i superació que la mestra ha sabut observar i respectar sense interferir, i el més important donar-li un valor a lo que la nena estava realitzat, que pot ser per altres persones, és una cosa ben simple.

3. LA LLUM


I per acabar l'altra bona pràctica que m'ha agradat molt, és aquesta de la llum. Em sembla que és una pràctica original i que pot interessar molt als nens, a vegades no ens donem conta de les possibilitats que poden tenir les coses tan habituals com la llum. És un gran recurs i es poden fer infinitats de propostes amb ella. 




Les competències que he seleccionat per aquesta entrada són les relacionades amb l'autonomia de l'aprenentatge, ja que he revisat altres experiències per ampliar la meva informació i he arribat a conclusions. També he seleccionat aquelles relacionades amb l'anàlisi i reflexió sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge, ja que he identificat bones pràctiques i les he justificat. 

Els conceptes d'espai i temps a l'escola

Decisions de com organitzar i gestionar el temps, espais [...] donen lloc a una altra manera de fer i entendre l'escola infantil.

Partint d'aquesta frase que apareix als apunts de l'assignatura, cal tenir en compte que l'organització de l'espai i el temps que l'escola decideixi, la caracteritzarà i en definitiva la definirà. 

Una escola que dona importància a les rutines, amb una intencionalitat i que no estan plasmades en l'horari a l'atzar, ens diu que el concepte del temps, és valorat, estudiat, i tingut en compte per a poder desenvolupar de la millor manera possible totes les capacitats dels nostres infants. 

Respecte al espai, també queda bastant clar, quines escoles el tenen en compte, i l'han estudiat. En el moment que entram al centre i visualitzem tant passadissos com aules, podem veure quines han creat espais tenint-lo en ment, ja que ens trobem espais que conviden als nens a desenvolupar situacions d'aprenentatge, múltiples relacions amb els demés... 

En definitiva una escola que valora els conceptes d'espai i temps, és una escola que valora les necessitats i interessos dels infants.




Les competències que he seleccionat, són les relacionades amb la reflexió sobre el funcionament dels centres d'educació infantil i anàlisis i reflexió sobre els processos d'ensenyament- aprenentatge. He seleccionat aquestes perquè he fet una reflexió sobre la distribució del temps i l'espai, i he fet una explicació sobre el que seria la realització d'una bona pràctica a l'escola. 



jueves, 11 de abril de 2013

Reflexió sobre les possibilitats educatives d'un documental

Des de el meu punt de vista, els documentals si s'util·litezen amb un sentit, i relacionant-los amb la temàtica que s'estigui treballant a classe, poden tenir molta utilitat, ja que els nens poden interioritzar coneixements d'una manera més visual, i potser més atractiva per ells, que fer-ho a través de dossiers, fotocopies o llibres.

El que s'ha de tenir clar, és que un documental és una eina, la qual el mestre pot fer servir per ampliar la  informació o coneixements que ell vol transmetre als seus alumnes. El que no s'ha de permetre, és que un documental sigui l'única eina d'aprenentatge que tinguin els nens, i que en definitiva substitueixi al mestre.

Avui en dia hi ha gran quantitat de documentals sobre temàtiques molt diferents; com a bons mestres és molt important que sapiguem triar d'entre tots, els més adients per als nostres alumnes. Amb informació contrastada, ben sintetitzada, i amb un llenguatge i duració del vídeo adequat a l'edat dels nens que el vagin a veure.

Pel que fa a les temàtiques, per exemple a l'educació infantil si estan realitzant treball per projectes, normalment treballen temes molt generals, com pot ser, la mar, les flors, els animals, les Pitiüses...Després de haver realitzat una bona feina sobre el seu projecte, si que trobo adient per exemple per donar finalitzada la tasca, realitzar una visió sobre el tema en concret que s'estigui treballant a la classe, però sempre tenint en compte els aspectes que he citat anteriorment 
( llenguatge adient, duració...).




Les competències que he seleccionat són aquelles referents a l'autonomia de l'aprenentatge i l'anàlisi i reflexió sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge. He seleccionat aquestes perquè he reflexionat sobre els elements que poden portar a una bona pràctica educativa, com poden ser els documentals i he identificat els marcs teòrics que justifiquen la pràctica de visionar un documenta,l a l'aula. 

jueves, 21 de marzo de 2013

El meu cas


Penso que tal com va fer la Susana, quan un nen plora els adults acudim a ell per a saber que li passa, o que li han fet. Potser és una actitud errònia actuar així, però crec que és el que ens surt de dins, ja que el nen que plora pensem que ha patit més mal...o així. Cal dir que això no sempre és cert, hi ha nens que son agredits i no ploren, perquè potser són molt tímids...



Nosaltres com a practicants i futures mestres, quan ens trobem davant d'una situació així, hauríem d'investigar i mantenir conversa amb els nens per a saber com s'han produït els fets, i no tals sols quedar-nos a la part superficial de la situació; que és, que un nen plora perquè l'altre li ha fet qualque cosa.
Una vegada dit això, passaré a explicar una situació que em va contar una mestra que conec, similar a la de la Susana.  



És l'hora del pati, i els nens com cada dia surten fora a a jugar una estoneta. Els nens com cada dia gaudeixen del joc i tot esdevé amb tranquil·litat . De sobte em ve una nena plorat perquè un altra l'hi ha pegat, jo vaig actuar amb presa, perquè havia de marxar dins a realitzar una guàrdia i no vaig indagar en que m'expliquessin com havia estat. Simplement vaig dir a la nena que havia pegat, que això no es feia, que li demanés perdó i que sigués una estoneta.


Després de que la mestra m'expliqués aquest cas, també em va dir que els pares de la nena que havia pegat, anaren a parlar amb ella per veure som s'havien produït els fets, ja que la nena a casa els hi havia dit que ella estava jugant, que havien començat a jugar a "Sumo" però es veu que la cosa, se'ls hi va anar de les mans, i varen acabar fent-se mal.

Després d'obtenir aquesta informació la mestra va haver de pensar en la seva actuació, i adonar-se que la pròxima vegada que sorgís un conflicte d'aquest tipus havia d'indagar més i no quedar-se tant sols, "amb que una nena plora, perquè l'altra li ha fet mal", sinó investigar i veure, perquè això ha estat així.





Les competències que he seleccionat per a aquesta entrada són les següents; reflexió sobre el seu propi procés d'aprenentatge i anàlisi i reflexió sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge. He seleccionat aquestes perquè en el cas exposat la mestra identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta la seva creencia personal amb la pràctica portada a terme, reflexiona sobre el seu error i cerca maneres de millorar la seva actuació, i elabora una hipòtesis de per què ha passat aquest fet concret. 

jueves, 14 de marzo de 2013

Com puc millorar les meves competències

A l'entrada d'avui vos presento el DAFO del centre educatiu on jo vaig realitzar les pràctiques, a més d'explicar detalladament tant les seves fortaleses com debilitats explicaré també com vaig treballar les meves competències i també quines estratègies em plantejaria per millorar aquestes competències.

Debilitats ( factors interns del centre)

Pel que fa a les debilitats de l'escoleta, que penso que s'haurien de millor són algunes de les instal·lacions del centre, no perquè estiguin velles o deteriorades, ja que el centre és gairebé nou, sinó perquè penso que la distribució no ha estat la més acertada. El pati per exemple es gran i té varies zones de joc diferent, arener, parc, espai lliure... però es una zona que quasi no té llum del sol i és troba sempre molt humida, penso que s'hauria de fer alguna cosa perquè això no fos així. 
També un altre espai del centre que no m'acaba d'agradar es que, per anar a les classes de 2 a 3 anys, s'han de pujar escales, a vegades nens han caigut i no s'han fet molt de mal, però algun cop s'han emportat.
Respecte a la relació entre les docents, el que vaig poder observar, i això tan sols és la meva opinió, es que em donava la sensació que existia un poc de rivalitat entre elles, qui té la classe més bonica, qui fa les activitat més maques... en part està bé, així estan motivades a l'hora de fer la seva feina i intenten fer la seva tasca el millor possible, però penso que podria existir més col·laboració entre elles, i que les activitats i demés seria de més qualitat per a tots. 

Fortaleses ( Que té de bo aquest centre?)

El centre des de la meva opinió presenta més fortaleses que debilitats, l'escoleta és troba situada al barri del Raval i per tant a dins l'escola hi conviuen moltes cultures diferents, les quals els nens es poden enriquir unes de les altres, les famílies mantenen una bona relació amb el centre i es troben molt acollits. 
Pel que fa a les classes, són molt maques, estan molt ben preparades per a que els nens es sentin còmodes i no se'ls hi faci tan dur la separació dels seus pares; són molt acollidores i tenen quasi totes molta llum natural.

L'hora del dinar també és molt familiar, la cuinera és qui ens porta el menjar a la classe, parla i coneix als nens, al igual que els nens a ella, el menjar es boníssim i molt casolà. Respecte a la classe on vaig estar fent les pràctiques tant sols hi havia onze nens, per tant l'hora del dinar era molt agradable i normalment transcorria amb plena normalitat.

Les activitats que es feien amb els nens permetien l'experimentació d'aquests i estaven adequades a la seva edat amb gran abundància de material; els nens gaudien realitzant-les i sempre respectaven els seus ritmes individuals.

Amenaces i Oportunitats ( que pot plantejar l'entorn)

Respecte a les amenaces que pot patir l'escola, una de les més rellevants es la falta de recursos econòmics que poden presentar moltes de les famílies que acudeixen al centre degut a la zona de l'escoleta. Això fa que s'hagi de tenir una relació constant amb els Serveis Socials, per avisar-los de qualsevol alerta que repercuteixi negativament als infants.

Encara que la zona del Raval sigui de baix nivell econòmic, és molt rica culturalment  cosa que fa que tots els infants puguin aprendre i gaudir de l'experiència de conèixer altres cultures, costums etc...











martes, 5 de marzo de 2013

Observació d'una activitat d'aula

Ens trobem a l'escola bressol Mont Tàber (Barcelona), concretament a la classe d'1 a 2 anys; els Gatets avui experimentaran amb la pintura. Laura, la seva tutora ho vol fer de manera individual. 

La mestra prepara una tauleta amb papers DIN-A3 i pintura de mans de diferents colors ( verd, blau, vermell, groc, lila). Els nens van d'un a la tauleta on es troba Laura asseguda amb tot el material, els altres nens juguen per racons, ja amb la bata posada, per a què quan se'ls cridi puguin possar-se mans a l'obra.


N'Anuar és el primer nen que es dispossa a experimentar amb la pintura, ho fa decidit i sense temors, agafa gran quantitat de pintura amb les mans i la barreja pel paper amb destresa i gairebé sense deixar cap espai en blanc. Mescla uns colors amb els altres amb entusiasme, es nota com gaudeix del tacte de la pintura i s'observa les mans contínuament. 

(Mentres l'Anuar esta pintat els demes nens, fan la seva, jugant als cotxets, a la cuineta...No demanen l'atenció de Laura que en aquell moment es troba amb l'Anuar. Aquesta activitat es fa possible realitzar-la, ja que tan sols hi ha onze nens.)

Una vegada que l'Anuar acaba de pintar, es renta les mans i se'n va a jugar per racons. Laura crida al Jose, que serà el següent en pintar. En contraposició al Anuar el Jose és un nen molt més temorós i té molt més compte al agafar la pintura i plasmar-la al paper; agafa molt poqueta amb la punta dels dits i l'observa detalladament. El seu dibuix esta més "estudiat" i a més es caracteritza per l'aparició de color verd i blau únicament. Va mirant la pintura i estudia cada moviment que fa, ja que es mou d'una manera lenta i observa tant el paper, les pintures, la pintura a les seves mans, la pintura a sobre del paper... amb molt deteniment.

L'activitat segueix de la mateixa manera amb la resta de nens que queden per pintar. En general tots els nens han gaudit molt de l'activitat i l'avaluació és positiva, per tant més endavant és tornarà a realitzar, amb més colors, papers de diferents mides etc.


 

viernes, 1 de marzo de 2013

Les meves competències professionals

Aquí presento el que va ser el meu punt de partida respecte a les competències professionals que vaig desenvolupar quan vaig realitzar el Practicum: 


1. Organitzar i animar situacions d'aprenentatge:

Pel que fa a aquesta competència, puc dir que quan vaig estar realitzant les meves pràctiques a l'escola bressol, em vaig adonar de la importància que té realitzar una bona organització del treball, per a poder motivar als nens oferint activitats que siguin del seu interès, que els cridin l'atenció i que per tant puguin realitzar un aprenentatge significatiu que els serveixi per la seva vida diària d'ara i en el futur. 

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges.

És important tenir i fer constància de la progressió dels infants envers les activitats que realitzen, això ajuda als mestres i als infants a veure de on han partit i fins a on han arribat. Cal realitzar una bona observació i documentació per veure els avenços dels nens ( ho vaig fer mitjançant vídeos  graelles, notes de camp...), i poder informar per exemple als pares.

3. El·laborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació.

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en la seva feina.

Com a mestres crec que aquesta competència és de rellevant importància, ja que penso que és molt important implicar als alumnes en els seus aprenentatges. Hi ha que arribar als nens cercant temes de treball que els puguin interessar, fer-los participis d'aquesta tria i que es sentin protagonistes del seu aprenentatge, sempre guiat pel mestre.


5. Treballar en equip.

treballar en equip en la nostra professió es bàsic, ja a la carrera es comença realitzant infinitat de treballs en grup, treballar en equip no es senzill, i moltes vegades sorgeixen conflictes, però es resolen i es surt endavant, aquesta es la clau dels treballs en grup. La feina de forma conjunta de moltes coses positives, i estar clar que  quan més caps pensants, més idees es poden extraure.

6. Participar en la gestió de l'escola.

Pel que fa a aquesta competència no la vaig desenvolupar gaire, ja que la meva estada a l’escola bressol no va estar molt llarga i no vaig participar plenament en la gestió de l’escola.

7. Informar e implicar als pares.

Durant les meves pràctiques vaig poder assistir a una reunió amb els pares i vaig poder veure quin és el funcionament d'aquestes  informació que se'ls hi dona, preguntes a resoldre...També hi havia una llibreta que portaven els nens a la motxilla que servia com a via de comunicació entre família-escola, allí si anotaven temes d'interès tant per als pares com per als mestres. Aquesta competència des de el meu punt de vista és una de les més difícils, i que més he de treballar i aprendre. Penso que el contacte amb les famílies a vegades és difícil, i s’ha de tenir tacte i pràctica de com realitzar-lo.

8. Utilitzar les noves tecnologies.

L’ utilització de les noves tecnologies a l’escola bressol que vaig estar no estava molt present. Vaig estar a la classe d’un a dos anys i potser, en aquesta etapa encara no es treballa, i es fa més endavant. Personalment crec que tinc un nivell bàsic, i que encara em queden moltes coses que aprendre per a que en un futur pugui utilitzar correctament les noves tecnologies amb els infants.

9. Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió.

Com a futura mestra m’agradaria establir valors ètics i morals, i saber transmetre'ls als meus alumnes, treballar a una escola inclusiva seria el que més m’agradaria.

10. Organitzar la pròpia formació contínua.

Els docents és molt important que ens estem formant contínuament, l’estil d'ensenyança canvia amb els anys, la societat canvia, evoluciona i els infants també, com a Mestres no ens hem de quedar enrere i adaptar-nos a les noves tecnologies.